"Bartolomé". Crónica de una sociedad en tiempos de cambio. Una novela de Miguel del Rey

BARTOLOMÉ, és el nom de la novel·la de Miguel del Rey que veurà la llum aquest mes de gener i que espero estigua present en els millors llibreries. El llibre, escrit en castellà, de format de 210 x 135 mm . de 650 pàgines en rústica, de 18 € de preu, tindrà una primera edició de 250 exemplars numerats.

És una crònica basada en escriptures i protocols notarials , articulada amb llicències novel·lesques , que descriu l'esdevenir d' una família de la baixa noblesa en a els moments finals de l'Antic Regim on és deixen entreveure a els seus conflictes i interessos Tant amb l' aristocràcia, com a model dominant en un primer moment , i més tardana amb la naixent burgesia de les terres del sud valencià .

La Marina, al costat de la muntanya meridional i la ciutat de València , són l'escenari de la trama en els finals del Set-cents i primera meitat del Vuit-cents. Altea, Xàbia, Calp, Benimantell, la Vila, València, Bocairent, la Vall de Travadell, el Alcoiá, Gandia ... pobles i ciutats cobren vida en paisatges físics i humans d'època, on apareixen personatges reals de famílies que en aquest moment representen part del poder polític i econòmic d'aquestes comarques : individus que tenen el poder senyorial o el poder local , al costat de personatges populars, representants de la Corona, il·lustrats, afrancesats, frares trastornats, cacics i bandolers de l'època.

L'acció es recolza en fets esdevinguts i documentats a partir d'escriptures , protocols notarials , cartes, restes de biblioteques privades d'aquest temps , notícies publicades a diaris d'època , bibliografia especialitzada , tradició oral, etc..  Procurant una visió complexa d'una societat que contempla atònita l'enfonsament d'un món al so de successos revolucionaris a França, guerres al sud europeu, la pèrdua de les Colònies americanes, cicles econòmics, crisi i malestar social..., qüestions totes elles que aprofita el liberalisme per conquerir el poder.

Per a les persones que mostren interès per el llibre i desitgen un exemplar, podin enviar un correu a l' adreça de la novel·la: bartolome@vam10.com, indicant el seu interès i el seu nom, i tindran un desconter en recollir el llibre a la seu editora a València o Altea.

BARTOLOMÉ , es el nombre de la novela de Miguel del Rey que verá la luz este mes de enero y que espero esté presente en los mejores librerías . El libro , escrito en castellano , de formato de 210 x 135 mm . de 650 páginas en rústica , 18 € de precio , tendrá una primera edición de 250 ejemplares numerados .

Es una crónica basada en escrituras y protocolos notariales , articulada con licencias novelescas , que describe el devenir de una familia de la baja nobleza en a los momentos finales del Antiguo Régimen donde se dejan entrever en sus conflictos e intereses tanto con la aristocracia , como modelo dominante en un primer momento , y más tardía con la naciente burguesía de las tierras del sur valenciano.

La Marina , al lado de la montaña meridional y la ciudad de Valencia , son el escenario de la trama en los finales del Setecientos y primera mitad del Ochocientos . Altea, Jávea, Calpe, Benimantell , la Villa , València , Bocairent , el Valle de Travadell , el Alcoiá , Gandia ... pueblos y ciudades cobran vida en paisajes físicos y humanos de época , donde aparecen personajes reales de familias que en este momento representan parte del poder político y económico de estas comarcas : individuos que tienen el poder señorial o el poder local , junto personajes populares , representantes de la Corona , ilustrados , afrancesados ​​, frailes trastornados , caciques y bandoleros de la época .

La acción se apoya en hechos ocurridos y documentados a partir de escrituras , protocolos notariales , cartas , restos de bibliotecas privadas de este tiempo , noticias publicadas en periódicos de época , bibliografía especializada , tradición oral , etc .. Procurando una visión compleja de una sociedad que contempla atónita el hundimiento de un mundo en el sonido de sucesos revolucionarios en Francia , guerras en el sur europeo , la pérdida de las Colonias americanas, ciclos económicos , crisis y malestar social ... , cuestiones todas ellas que aprovecha el liberalismo para conquistar el poder .

Para las personas que muestran interés por el libro y desean un ejemplar, pueden enviar un correo a la dirección de la novela: bartolome@vam10.com, indicando su interés y su nombre, y tendrán un descontento al recoger el libro en la sede editora en Valencia o Altea.

El Molí del Bellaguarda, o el "Aljub", en Altea- Segles XIV-XV

El que coneixem com "l Aljub" és part del casal d'un antic molí hidràulic vinculat a l'alqueria medieval de Bellaguarda i situat a una cota relativament alta de l'antic tossal sobre la qual més tard es va aixecar Altea, en particular el raval de Les Costeres, construït a finals del segle XVII i durant el segle XVIII. La seva proximitat al nucli de Bellaguarda ens permet suposar que el molí va ser coetani en el temps amb aquestes fortificacions, en particular en època cristiana, donada la naturalesa de les fàbriques . L'existència de les marques de pedra picada en els seus carreus ens permeten suposar que ens situem entorn a la fi del Tres-cents i el Cinc-cents. L'absència d'excavacions arqueològiques ens priven de conèixer més dades sobre aquest importantíssim edifici de l'edat mitjana alteà.

Les successives manifestacions culturals de les societats que s'han assentat en el que ara coneixem com Altea han deixat múltiples empremtes en el territori , una d'elles és aquest molí hidràulic actiu en època incerta -entre els segles XIV al XVI-. Molí proveït per una antiga sèquia , la denominada com Séquia Blanca, des d'un ramal procedent de l'actual Pla del Castell , sèquia que servia a les demandes hidràuliques més antigues del territori alteà, i que corria per l'anomenat Caixer Alt. A principis del segle XV el lloc de Bellaguarda apareix gairebé en total ruïna i amb ella el seu molí. En 1652 el senyor d'Altea no té en consideració proveir l'antic molí quan pren la iniciativa d'actualitzar el sistema de regs existent aprofitant parts del traçat de l'antiga sèquia , d'aquesta manera s'abandona aquesta estructura hidràulica sense sèquia que ho abasti ..

Documentació extreta del Catàleg de Béns Culturals d'Altea - 2013. Autors M del Rei, J Martínez i P Soler .

Lo que conocemos como "l ́Aljub" es parte del casal de un antiguo molino hidráulico vinculado a la alquería medieval de Bellaguarda y situado a una cota relativamente alta de la antigua colina sobre la que más tarde se levantó Altea, en particular el arrabal de Les Costeres, construido a finales del siglo XVII y durante el S. XVIII. Su proximidad al núcleo de Bellaguarda nos permite suponer que el molino fue coetáneo en el tiempo con esas fortificaciones, en particular en época cristiana, dada la naturaleza de las fábricas. La existencia de las marcas de cantería en sus sillares nos permiten suponer que nos situamos entorno a finales del Trescientos y el Quinientos. La ausencia de excavaciones arqueológicas nos privan de conocer más datos sobre este importantísimo edificio del medievo alteano.

Las sucesivas manifestaciones culturales de las sociedades que se han asentado en lo que ahora conocemos como Altea han dejado múltiples huellas en el territorio, una de ellas es este molino hidráulico activo en época incierta -entre los siglos XIV al XVI-. Molino abastecido por una antigua acequia, la denominada como Séquia Blanca, desde un ramal procedente del actual Pla del Castell; acequia que servía a las demandas hidráulicas más antiguas del territorio alteano, y que corría por el denominado Caixer Alt. A principios del siglo XV el lugar de Bellaguarda aparece casi en total ruina y con ella su molino. En 1652 el señor de Altea no tiene en consideración abastecer el antiguo molino cuando toma la iniciativa de actualizar el sistema de riegos existente aprovechando partes del trazado de la antigua acequia, de este modo se abandona esta estructura hidráulica sin acequia que lo abastezca..

Documentación extraída del Catálogo de Bienes Culturales de Altea - 2013. Autores M del Rey, J Martínez y P Soler.

La Casa del Rellotge – Massarrojos- València S. XVII-XX (Val-Cast)

(val)
La casa del Rellotge, Texte de Miguel del Rey.

La casa del Rellotge ens presenta un esquema de dues crugies paral·leles a façana , amb coberta a dues aigües i aler horitzontal , amb un pati posterior i uns corrals posteriors , tot això dins de la tradició de la casa camperola en els nuclis agrupats. El pati es comunica amb el carrer per dos eixos: un centrat i un altre lateralitzat a l'esquerra, menys rotund i possiblement de factura moderna.

La planta de l'edifici es resol amb tres potents línies de càrrega paral · leles a façana . Línies que es corresponen amb la façana principal , formada per un cos de gran alçada amb diversos nivells de buits, els de planta baixa, més tres corresponents a l'andana i que ventilen una altíssima andana. La línia central de càrrega construeix el mur de suport superior de la coberta Sent la tercera línia , el mur posterior, la que defineix la façana al pati , una façana més baixa i menys important que la principal . Actualment , la plata baixa està ocupada per dos habitatges diferents, una de principal , amb accés per la porta central i que ocupa la major part d'aquesta planta, més un altre habitatge a l'esquerra, obrint-se per un portal que sembla de factura més moderna. A dalt l'espai l'ocupa un gran andana, que hui es troba en mal estat.

Una andana de dimensions esplèndides, ocupa la primera crugia i inclou un sistema de ventilació format per tres cossos de buits en alçada, mentre que a la segona crugia tenim tan sols una altura.

L'eix central de la casa és un element important en l'arquitectura, tant per la seua composició, com per la resolució dels elements d'arquitectura. Trobem la porta adovellada principal , ben construïda , amb un jambaje en pedra ben traçat i propi del Sis-cents , a la manera de la porta que podem trobar en l'alqueria de Falcó. Un sistema de sòcol, que neix de la mateixa porta ens lliga, a la manera ja barroca, tot l'edifici, destacant els rodons i màssics guarda rodes de la porta. L'eix penetra en l'espai intern i es dibuixa a terra, si paviment rebaixat en el centre i elevat lleugerament a banda i banda .

Un arc de mig punt , impostat en el seu naixement , construeix el va per al pas de l'eix per la línia de càrrega central. Arc d'àmplies dimensions i que domina l'espai interior. Al fons, una porta adovellada, àmplia, facilita el pas de carruatges fins al pati posterior.

El sistema de buits que trobem a la façana, ens posa en guàrdia sobre la possibilitat d'existir diferents moments històrics en la configuració actual de l'edifici. Existeixen en planta baixa alguns buits de cuidada factura classicista amb bisellat important del brancal i amb fusteria centrada a meitat del mur . Buit vinculat d'alguna manera a la porta principal que hem comentat. En canvi, les finestres de la cambra  ens presenten una solució amb fusteria a cara interior del mur, amb suau vessament exterior en els brancals laterals i abocament superior, molt a la manera del XVIII. L'aler de façana principal és de factura moderna, d'obra, amb molt poc vol, contrastant amb l'aler interior, més antic , de fusta i molt mes volat.

La porta de l'esquerra, més rústica, sembla més moderna, fins i tot pròxima en el temps, amb un arc rebaixat que no pot situar més enllà de finals del XIX us XX per la seua conformació actual. L'element que li dóna nom a l'alqueria es troba a la façana principal , és un rotund quadrant clàssic amb declinació a llevant, restaurat el 1985. (Referència sobre el rellotge de sol: José Fernández Nicolau, "Interpretació i lectura dels rellotges de sol. Quadrants solars a l'Horta Nord ". Consell Valencià de Cultura. València. 2009)

(cast)
La casa del Rellotge, texto de Miguel del Rey

La casa del Rellotge nos presenta un esquema de dos crujías paralelas a fachada, con cubierta a dos aguas y alero horizontal, con un patio posterior y unos corrales traseros, todo ello dentro de la tradición de la granja campesina en los núcleos agrupados. El patio se comunica con la calle por dos ejes: uno centrado y otro lateralizado a la izquierda, menos rotundo y posiblemente de factura moderna.

La planta del edificio se resuelve con tres potentes líneas de carga paralelas a fachada. Líneas que se corresponden con la fachada principal, formada por un cuerpo de gran altura con varios niveles de huecos, los de planta baja, más tres correspondientes a la andana y que ventilan una altísima andana. La línea central de carga construye el muro de apoyo superior de la cubierta Siendo la tercera línea, el muro posterior, la que define la fachada al patio, una fachada más baja y menos importante que la principal. En la actualidad, la plata baja está ocupada por dos viviendas distintas, una principal, con acceso por la puerta central y que ocupa la mayor parte de esta planta, mas otra vivienda a la izquierda, abriéndose por un portal que parece de factura más moderna. Arriba el espacio lo ocupa un gran andana, que hoy se encuentra en mal estado.

Una andana de dimensiones espléndidas, ocupa la primera crujía e incluye un sistema de ventilación formado por tres cuerpos de huecos en altura, mientras que en la segunda crujía tenemos tan solo una altura.

El eje central de la casa es un elemento importante en la arquitectura, tanto por su composición, como por la resolución de los elementos de arquitectura. Encontramos la puerta adintelada principal, bien construida, con un jambaje en piedra bien trazado y propio del Seiscientos, a la manera de la puerta que podemos encontrar en la alquería de Falcó. Un sistema de zócalo, que nace de la misma puerta nos ata, a la manera ya barroca, todo el edificio, destacando los redondos y másicos guarda ruedas del quicio de la puerta. El eje penetra en el espacio interno y se dibuja en el suelo, en su solado rebajado en el centro y elevado ligeramente a ambos lados.

 Posible fachada Original

Un arco de medio punto, impostado en su nacimiento, construye el vano para el paso del eje por la línea de carga central. Arco de amplias dimensiones y que domina el espacio interior. Al fondo, una puerta adintelada, amplia, facilita el paso de carruajes hasta el patio posterior.

El sistema de huecos que encontramos en la fachada, nos pone en guardia sobre la posibilidad de existir distintos momentos históricos en la configuración actual del edificio. Existen en planta baja algunos huecos de cuidada factura clasicista con biselado importante de la jamba y con carpintería centrada a mitad del muro. Hueco vinculado de alguna manera a la puerta principal que hemos comentado. En cambio, las ventanas de la cambra, nos presentan una solución con carpintería a haces interiores del muro, con suave derrame exterior en las jambas laterales y abocinamiento superior, muy a la manera del XVIII. El alero de fachada principal, es de factura moderna, de obra, con muy poco vuelo, contrastando con el alero interior, mas antiguo, de madera y mucho mas volado.

La puerta de la izquierda, más rústica, parece más moderna, incluso, próxima en el tiempo, con un arco rebajado que no puede situarse mas allá de finales del XIX o s XX en su conformación actual, si es que antes existió. El elemento que le da nombre a la alquería se encuentra en la fachada principal, es un rotundo cuadrante clásico con declinación a levante, restaurado en 1985. (Referéncia: José Fernández Nicolau, “Interpretación y lectura de los relojes de sol. Cuadrantes solares en l’Horta Nord”. Consell Valencià de Cultura. Valencia. 2009).

VERsus 2014-INTERNATIONAL CONFERENCE ON VERNACULAR HERITAGE, SUSTAINABILITY AND EARTHEN ARCHITECTURE

Investigadors, animeuse/Investigadores, ánimo - Arquitectura Rural Valenciana estará pròxima

VerSus 2014 | 2nd Mediterra | 2nd ResTAPIA - INTERNATIONAL CONFERENCE ON VERNACULAR HERITAGE, SUSTAINABILITY AND EARTHEN ARCHITECTURE

Versus 2014, és un congrés internacional sobre les Lliçons de l'arquitectura vernacla per a la Sostenibilitat i tindrà lloc els dies 11, 12 i 13 de setembre de 2014, a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la Universitat Politècnica de València, porció Organitzat l'Institut de Restauració del Patrimoni-UPV (Espanya) i l'Escola Superior Gallaecia (Portugal), Amb La Col · laboració de les Universitats de Càller i Florència (Itàlia) i CRAterre - Escola Nacional Superior d'Arquitectura de Grenoble (Baix l'aval de la Càtedra UNESCO de arquitectura de Terra i do mediterrània vermell), França .

Dins del Congrés davant 2.014 en si s'allotgen Mediterra 2014, El Segon congrés d'Arquitectura de Terra a la Mediterrània , de Com una Secció Específica Dedicada a l'arquitectura de terra de l'àrea mediterrània i ResTapia 2014 , El Segon congrés de Restauració d'Arquitectura de Terra , en general , i de tàpia , en particular .

El Programa de Versus 2014 INCLOU Conferències convidades impartides porció Conferenciants destacats a nivell internacional en el Tema i Presentació de Comunicacions i els pòsters Durant els Dies 11 i 12 de setembre de 2014, i una jornada de visites Tècniques El dia 13 de setembre de 2014. El Dia Previ al congrés, el 10 setembre 2014 en si realitzaran Tallers Pràctics .

Més informació :

www.versus2014.blogs.upv.es        https://www.facebook.com/versus2014.blogs.upv.es

VerSus 2014 | 2nd Mediterra | 2nd ResTAPIA - INTERNATIONAL CONFERENCE ON VERNACULAR HERITAGE, SUSTAINABILITY AND EARTHEN ARCHITECTURE

VerSus 2014, es un congreso internacional sobre las Lecciones de la arquitectura vernácula para la sostenibilidad y tendrá lugar los días 11, 12 y 13 de septiembre de 2014, en la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de la Universidad Politécnica de Valencia, organizado por el  Instituto de Restauración del Patrimonio-UPV (España) y la Escola Superior Gallaecia (Portugal), con la colaboración de las universidades de Cagliari y Florencia (Italia) y CRAterre-Escuela Nacional Superior de Arquitectura de Grenoble (bajo el aval de la Cátedra UNESCO de Arquitectura de Tierra y su red mediterránea), Francia.

Dentro del Congreso VerSus 2014 se alojan Mediterra 2014, el segundo congreso de arquitectura tierra en el Mediterráneo, como una sección específica dedicada a la arquitectura de tierra del área mediterránea y ResTapia 2014, el segundo congreso de restauración de arquitectura de tierra, en general, y de tapia, en particular.

El programa de VerSus 2014 incluye conferencias invitadas impartidas por conferenciantes destacados a nivel internacional en el tema y presentación de comunicaciones y pósters durante los días 11 y 12 de septiembre de 2014, y una jornada de visitas técnicas el día 13 de septiembre de 2014. El día previo al congreso, el 10 de septiembre de 2014 se realizarán talleres prácticos.

Más información:

www.versus2014.blogs.upv.es        https://www.facebook.com/versus2014.blogs.upv.es