martes, 25 de junio de 2013

L'Alquería de Serra- València



Entre les construccions que trobem en l'accés Nord a la ciutat destacava aquesta alqueria de Serra, un edifici que fins i tot dóna nom a una petita àrea d'aquesta part d'Algirós. Apareix aquest nom de "alqueria de Serra" al planol de Ascensio Duarte de 1595, que recull Francisco Antonio Cassaus un segle després.
Es troba hui completament deteriorada, situada en un replec del camí que porta el seu nom, tangent a una sèquia. El volum de l'alqueria és perceptible en tot l'entorn proper, qualificant d'alguna manera la zona. La contundència de la seua geometria domina el paisatge. La planta rectangular, possiblement d'una crugia de gran dimensió, o bé de dues crugies, la impossibilitat d'accedir a l'edifici no permeten afirmar-ho. L'edifici consta de tres nivells de buits i amb dues plantes, on l'habitatge se situa en planta baixa i el la superior es troba una andana amb dos nivells de buits per facilitar la ventilació de collites.
La característica principal d'aquesta alqueria és el seu aspecte màssic i la rotunditat de l'arquitectura: un sòlid cobert a una aigua vessant a façana principal. La composició de façana és simètrica, amb cinc obertures alineats i tres nivells de buits com hem indicat. La porta centrada es defineix amb un arc de carpanell molt mal conservat amb impostació en la seua arrencada. Els seus buits es abocinan a la manera del XVIII, per la qual cosa podríem dir que la configuració actual de l'alqueria de Serra podria situar cronològicament en aquesta època, encara que l'existència d'una alqueria amb el mateix nom i en el mateix lloc ens faci pensar en la permanència en el temps de la toponímia oa la reconstrucció d'un antic edifici. Les fàbriques són de maó amb acabats lleugers als edificis principals. Es poden distingir restes d'antics tàpies en els tancaments d'alguns espais oberts. La coberta s'ha mantingut en la seua forma original amb ràfec de atovons, després de ser substituït l'antic de fusta.
-----
Entre las construcciones que encontramos en el acceso Norte a la ciudad destacaba esta alquería de Serra, un edificio que incluso dió nombre a una pequeña área de esta parte de Algirós. Aparece este nombre de “alquería de Serra” en el plano de Ascensio Duarte de 1595, que recoge Francisco Antonio Cassaus un siglo después.
Se encuentra hoy completamente deteriorada, situada en un recodo del camino que lleva su nombre, tangente a una acequia. El volumen de la alquería es perceptible en todo el entorno próximo, cualificando de alguna manera la zona. La contundencia de su geometría domina el paisaje. Su planta rectangular, posiblemente de una crujía de gran dimensión, o bien de dos crujías, la imposibilidad de acceder al edificio no permiten afirmarlo. El edificio consta de tres niveles de huecos y con dos plantas, donde la vivienda se sitúa en planta baja y el la superior se encuentra una andana con dos niveles de huecos para facilitar la aireación de cosechas.
La característica principal de esta alquería es su aspecto másico y la rotundidad de su arquitectura: un sólido cubierto a un agua vertiente a fachada principal. La composición de fachada es simétrica, con cinco vanos alineados y tres niveles de huecos como hemos indicado. La puerta centrada se define con un arco de carpanel muy mal conservado con impostación en su arranque. Sus huecos se abocinan a la manera del XVIII, por lo cual podríamos decir que la configuración actual de la alquería de Serra podría situarse cronológicamente en esta época, aunque la existencia de una alquería con el mismo nombre y en el mismo lugar nos haga pensar en la permanencia en el tiempo de la toponimia o en la reconstrucción de un antiguo edificio. Las fábricas son de ladrillo con revocos livianos en los edificios principales. Se pueden distinguir huellas de antiguos tapiales en los cerramientos de algunos espacios abiertos. La cubierta se ha mantenido en su forma original con alero de ladrillo, tras ser sustituido el antiguo de madera.