miércoles, 19 de noviembre de 2014

SÈQUIA DE QUART-BENÀGER-FAITANAR / por Miguel del Rey

ACEQUIA DE QUART

El comienzo del trazado de la acequia está en el azud de Quart, ubicado unos 200 m aguas arriba del puente de la A -7 sobre el río Turia. El canal desvía prácticamente todas las aguas del río para hacerlas llegar hasta la cámara de carga de la Central Hidroeléctrica de Volta llamada Molino de Daroquí en término de Quart. Allí, las aguas turbinadas vuelven al río y las aguas de riego continúan por la acequia. Por este motivo, a este tramo de la acequia de Quart se le llama también Canal de Daroqui.

El recorrido de la acequia sigue por el norte de Manises, cruza la V-11 y ya circula cubierta siguiendo el trazado del Paseo de l'Horta de Manises. Cruza la CV-371 y sale a la luz en dirección a Quart de Poblet y termina su recorrido en la Ermita de San Onofre, donde comienza la acequia de Benàger i Faitanar que se introduce en el término de Valencia.

Azud de Quart fabricas de cabecera de la acequia (foto MdR)

En el seu tram inicial, la sèquia discorre per la marge dret del llit ia l'altura de Quart es produeix la seua derivació principal, a les Llengües de Sant Onofre, que dóna origen al braç de Benàger i Faitanar. Continua cap al sud regant els camps de Mislata, Xirivella, Picanya i Paiporta. En el seu recorregut travessa el Barranc de Torrent per mitjà del Acueducte dels Arcs, i acaba desembocant en la Sèquia de Favara. En terme de València rega les terres de les partides de Faitanar. L'ermita de sant Onofre, les llengües que hi ha, al Molí de la Campaneta i les llengües de Paiporta. A l'horta de Faitanar dels principals braços de la sèquia són els següents: El Braç de Na Belluga, Braç de Ferrer, Braç de Bartol, de la Reia i del Camí de València, amb els elements hidràulics més importants.

Bocas de la acequia de Quart (foto MdR)

 ACEQUIA DE QUART-BENÀGER-FAITANAR

En su tramo inicial, la acequa discurre por la orilla derecha del cauce y a la altura de Quart se produce su derivación principal, en las Lenguas de Sant Onofre, lo cual da origen al brazo de Benager  y Faitanar. Continúa hacia el Sur regando los campos de Mislata, Xirivella, Picanya y Paiporta. En su recorrido atraviesa el Barranco de Torrent por medio del Acueducte dels Arcs, y termina desembocando en la Acequia de Favara. En término de Valencia riega las tierras de las partidas de Faitanar. La ermita de san Onofre, las lenguas que allí existen, el Molí de la Campaneta y las lenguas de Paiporta. En la huerta de Faitanar los principales brazos de la acequia son los siguientes: El Braç de Na Belluga, Braç de Ferrer, Braç de Bartol, de la Reia y del Camí de Valéncia, con los elementos hidráulicos más importantes.



 Assut de Quart (foto MdR)


LA ACEQUIA DE BENAGER-FAITANAR

Tras atravesar Aldaia y Alaquas, sale de nuevo por el camino del Dijous, donde recupera su trazado abierto entre campos de la huerta. Gira hacia el este en las proximidades de Torrente y discurre en el límite entre Picanya y Valencia por el entorno del Pozo de San Cristóbal. Continua su trazado paralela a la margen izquierda del Barranco de Poyo, cruzando el casco urbano de Paiporta para alargarse hacia el sur y terminar su recorrido después de cruzar la CV-400, desaguando sus sobrante sobre la acequia de Favara junto al casco urbano de Benetúser


 

 Paisaje de la acequia de Quart a la altura de la alquería de Ferrer ( FotoMdR)

Información parcialmente extraída del Catálogo de Bienes Patrimoniales de origen Rural  del Término de Valencia, 2012. Autor Miguel del Rey