lunes, 8 de junio de 2015

Paisatges Perduts. Els Riuraus alteans.


Capítol del proper llibre de Miguel del Rey "Passejant per Altea" que ens convida a conèixer el present el passat del nostre patrimoni i dels nostres paisatges. http://limaginaridaltea.blogspot.com.es/…/passejant-per-alt…

Altea, com tots els pobles de la Vall del Guadalest i des d'aquí cap al nord, tota la Marina i les valls del Serpis i el Vernissa, van incloure aquests assecadors de pansa de moscatell des de mitjan segle XVIII i particularment al llarg del segle XIX. El riurau, aquest porticat adossat o juxtaposat la casa, o bé exempt al camp, albergava les funcions de suport al procés d'assecat de la pansa, una labor importantíssima en l'economia agrària d'aquestes terres fins a la incorporació al mercat de les panses turques i la ruïna que va representar la fil·loxera a 1910. 


Va estar molt ben representat a la Altea rural, tant que va arribar a deixar el seu nom a aquest espai filtrant previ que tenim a la casa agraria alteana, de manera que un cop abandonades les seues funcions agràries, aquest espai ambigu del que disposen les cases rurals pasa a cridarse, en Altea, genèricament "riurau".

Els riuraus exempts i els xicotets riuraus adossats a les cases, frontals o laterals a la seua façana principal, també han estat tradicionalment abundants a les petites cases agràries, però des del moment en què es va abandonar la producció de pansa han anat abandonant i transformant-se, de manera que en aquest moment queden comptats exemples, com el Riurau de Martínez a la Pila, una estructura de murs de maçoneria amb arcs rebaixats, o el Riurau del Tío Amadeo al Cascall, amb els seus pòrtics envoltant la casa amb arcs allindats.

D'entre els riuraus vinculats al llenguatge clàssic d'aquests edificis podem ressenyar dues arquitectures absents, dos riuraus especialment atractius i tots dos situats a la partida de Cap Blanc. Un riurau dues crugies, a dos aigües, amb arcs en sengles façanes ( que poden veure més avall) i una casa porticada amb les obertures de llinda. Tots dos, dues joies de particular interès en la nostra perduda arquitectura rural, transformats irremissiblement en altres arquitectures sense saber valorar el que tenien.

El riurau va tenir a Altea solucions que podem entendre paradigmàtiques dins de l'arquitectura valenciana, en particular quan el trobem vinculat a les cases porticades, aquestes cases que inclouen dins del seu propi volum al porticat del riurau; ja que a Altea tenim els millors exemples d'aquestes cases de tot el territori valencià, com podem veure en les masies de Calces o del Mandem.

Trobem en el camp alteà el que podríem anomenar protoriuraus, estructures arcaiques per a suport a la transformació de la pansa que encara no havien resolt el llenguatge, més tard establert, d'aquests assecadors. Un d'ells li trobem a la partida del Riquet als peus de Bèrnia, també podem veure un altre d'ells al porxo que envolta la casa Rostoll a La Pila; pòrtics desiguals, llindats, sense un ritme clar.

Quan parlem de la cultura del riurau, especial interès té la figura de Carmelina Sanchez-Cutillas a l'hora de descriure aquests edificis alteans i l'ambient que es creava al seu voltant, ja que en la seua obra "Matèria de Bretanya", València 1976, dedica especialment un capítol "Els vells riuraus", a aquests riuruas alteans. En ell ens diu: 
"... el riu-rau era un cobert més Llarg que ample amb arcs com a els Claustres, i nosaltres pensàvem que a els riu-raus tenint el nom joginós i a els feiem servir per a jugar." 
Els convido a vostés a que rellegeixin la seua obra.


Més informació del llibre en

Reserves d’ejemplars a preus especials: bartolome@vam10.com

 - Imatge superior dreta casa porticada amb un riurau amb llindes a Cap Blanc.
- Antic riurau exempt dels anomenats catedralicis, de dues crugies, a Cap Blanc




Paqisajes Perdidos. Los Riuraus Alteanos.

Altea, como todos los pueblos del Valle del Guadalest y desde aquí hacia el norte, toda la Marina y los valles del Serpis y el Vernissa, incluyeron estos secaderos de uva pasa de moscatel desde mediados del siglo XVIII y particularmente a lo largo del siglo XIX. El riurau, ese porticado adosado o yuxtapuesto la casa, o bien exento en el campo, albergaba las funciones de apoyo al proceso de secado de la uva pasa, una labor importantísima en la economía agraria de estas tierras hasta la incorporación al mercado de las pasas turcas y la ruina que representó la filoxera en 1910. 

En la Altea rural estuvo estuvo muy bien representado el riurau; tanto que llego a dejar su nombre a ese espacio filtrante previo a la casa, de manera que una vez abandonadas sus funciones agrarias, ese espacio ambiguo del que disponen las casas rurales alteanas pasó a llamarse genéricamente “riurau”.

Los riuraus exentos y los pequeños riuraus adosados a las casas, frontales o laterales a su fachada principal, también han sido tradicionalmente abundantes en las pequeñas casas agrarias, pero desde el momento en que se abandonó la producción de uva pasa han ido abandonándose y transformándose, de manera que en este momento quedan contados ejemplos, como el Riurau de Martínez en la Pila, una estrctura de muros de mampostería con arcos rebajados, o el Riurau del Tío Amadeo en el Cascall, con sus pórticos rodeando la casa con arcos adintelados.

De entre los riuraus vinculados al lenguaje clásico de estos edificios podemos reseñar dos arquitecturas ausentes, dos riuraus especialmente atractivos y ambos situados en la partida de Cap Blanc. Un riurau dos crujías, a dos aguas, con arcos en sendas fachadas, y una casa porticada con los vanos adintelados. Ambos, dos joyas de particular interés en nuestra perdida arquitectura rural, transformados irremisiblemente en otras arquitecturas sin saber valorar lo que tenían.

El riurau tuvo en Altea soluciones que podemos entender paradigmáticas dentro de la arquitectura valenciana, aquellas que lo incluyen dentro del propio volumen de la casa o la masía. Son las llamadas  casas porticadas, de las cuales en Altea tenemos algunos de los mejores ejemplos de estas casas, como podemos ver en el Mas de Calces o el del Mandem.

Encontramos en el campo alteano lo que podríamos llamar protoriuraus, estructuras arcaicas para apoyo a la transformación de la uva pasa que aún no habían resuelto el lenguaje más tarde establecido de estos secaderos. Uno de ellos le encontramos en la partida del Riquet a los pies de Bèrnia. Podemos ver otro en el porche que rodea la casa Rostoll en La Pila; porches de pórticos desiguales, adinteados, sin un ritmo claro.

Cuando hablamos de la cultura del riurau, especial interés tiene la figura de Carmelina Sanchez-Cutillas a la hora de describir estos edificios alteanos y el ambiente que se creaba entorno a ellos, pues en su obra “Materia de Bretanya”, València  1976, dedica a estas arquitecturas alteanas un capítulo: “Els vells riuraus”. En él nos dice:  
“... el riu-rau era un cobert més llarg que ample amb arcs com els claustres, i nosaltres pensàvem que els riu-raus tenien el nom joginós i els feiem servir per a jugar.” Les invito pues a que relean su obra.


- Antiguo riurau exento de los llamados catedralicios, de dos crujías, en Cap Blanc
- Imagen superior derecha casa porticada con un riurau adintelado en Cap Blanc.