martes, 31 de mayo de 2016

Cases d'una sola crugia vessant a façana posterior, per Miguel del Rey (val- cast)

Cases d'una sola crugia vessant a façana posterior

casa a un aigua vessant a façana posterior en Castelló

Les cases d'una crugia que construeixen la crugia en paral·lel al mur on se situa la porta d'accés són molt abundants en tot el territori valencià i entre elles cal distingir diverses morfologies, que vénen donades per la manera com construeixen la seua coberta, ja que això els proporciona formes molt diferents entre sí.

Dins d'aquest tipus de cases podem distingir diverses morfologies, quatre formes de construir la coberta:

- La casa amb coberta plana. Les trobem en els extrems nord i sud del territori; a la zona de Benicarló- Peníscola, on reben el nom de çenies, sent una construcció molt característica de la zona. Quedant alguns exemples a la Ribera de Cabanes i al Camp d'Elx

jueves, 19 de mayo de 2016

Ya no podemos ir a “LA LUNA DE VALENCIA”, por Miguel del Rey

A propósito de la Alquería del Fesol en Beniferri  
Publicado en Las Provincias 08-03-2001 y en el libro "Lugares", Valencia 2005.



La luna nos la empezaron a quitar con la contaminación lumínica que sufrimos en la ciudad y aquella luna blanca, de plata, se ha convertido en un astro algo opaco fagotizado por los reflejos anaranjados de las lámparas de bajo consumo. De ella nos quedaba la memoria y el dicho, pero más aún, existía el lugar y el edificio que albergó a la antigua Venta de la Luna y siempre nos quedaba la posibilidad de que un día se restaurara y pudiéramos ir a “La Luna de Valencia”; era como una potencia, estaba allí, existía. Recuerdan ustedes aquel dicho, aquella historia de quedarse fuera de la ciudad cuando se llegaba tarde y a deshora y las muralla habían cerrado sus puertas. Uno de los lugares donde se podía recurrir era a la Venta de La Luna, ubicada según la tradición oral en la denominada Alquería del Fesol, una vetusta construcción medio arruinada, pero perfectamente restaurable, que mostraba con cierto orgullo fragmentos de sus fábricas de tapiales del S. XV y que se alzaba en el primer recodo del Camino de Lliria antes de llegar al núcleo de Beniferri.

domingo, 15 de mayo de 2016

L'alqueria de Severino a Xirivella, per Miguel del Rey




La trobem al terme de Xirivella prop de la confluència entre els camins del Pollastre i del Carregal, a la zona del reg del braç del Dijous, una zona d'horta que s'alterna amb algunes parcel·les plantades de tarongers. L'horta que l'envolta presenta unes condicions paisatgístiques que mantenen una certa qualitat. El parcel·lari del voltant és el propi de l'horta, format per petites parcel·les estretes i allargades, organitzades en funció del reg.

martes, 10 de mayo de 2016

Sobre l`Horta de València. Preguntas a la espera de respuestas, per Miguel del Rey (Val- Cast)

Entrevista sorpresa de la periodista Hortensia García, amb titular maximalista, sobre una problemàtica creixent i vital per a l'Horta. Sorgeixen en la conversa, en ocasions queden entre línies, aspectes, preguntes que potser necessiten de més espai per ser respostes i debatudes. Preguntes sense resposta hui que no admeten solucions primàries, sinó reflexions obertes i sense complexos:

- És possible, amb els paràmetres actuals, catalogar en excés el patrimoni?
- Si una societat considera que un bé té un valor cultural, en el sentit que sigua, té cert compromís amb la seua conservació. És només burocràtic? No hi ha suports materials?
- Tot ha de ser públic per invertir en la conservació d'aquests béns?
- La situació actual de la llei i la seua aplicació s'ha esdevingut en un veritable fracàs a l'estar en ruïna progressiva el patrimoni rural. Hi ha alguna alternativa?
- L'Horta és una espai amb un paisatge immutable?
- Que percentatge de valor social té l'Horta com a espai agrari -que és insubstituïble com a condició de paisatge físic i humà-, enfront del seu valor com a pulmó verd de la part nord i oest de la metròpoli de València.
- Que relacions de dependència, de compatibilitat, hi ha entre una estructura metopolitana i un espai agrari.