sábado, 3 de diciembre de 2016

Una reflexió al voltant de la planta de la Casa dels Pilars - Pedreguer. Per Miguel del Rey (val - Cast)

UNA REFLEXIÓ AL VOLTANT DE LAPLANTA DE LA CASA DELS PILARS, PEDREGUER

REVISCUDA PER LA MEMÒRIA DE PASQUAL NOGUERA, JUNT A JOSEP  MARQUES I LLUIS FORNÉS
Extracte de l'article publicat al número 1 de la revista de Riuraus Vius: "Riuraulogia, estudis dels riuraus i de l'arquitectura rural". Dins de la secció de "Sociarqueologia del riurau". Jesús Pobre 2012.
Un article de Miguel del Rey Aynat

Nota:  És per a mi un plaer publicar aquest article sobre una arquitectura pretèrita de Pedreguer, un poble molt gentil amb la meua obra i la meva feina, per la qual he tingut l'honor de ser distingit amb els seus Premis d'Honor







La Casa dels Pilars, va ser una esplèndida explotació agrària situada a les planes entre Pedreguer i Gata, prop de la carretera nacional a la qual s’unia per un curt camí jalonat per sis pilars que suportaven un emparrat  que  va donar nom a la casa.

L’ edifici, una casa porticada amb el riurau incorporat en el seu propi volum, disposava la seua façana donant front a la pròpia carretera en un intent de vincular-se a aquesta, a l’element territorial que la podia unir a allò que estava més enllà, al camí cap al llunyà mercat del seu producte principal, la pansa. Per a ella, aquesta voluntat de proximitat a la via principal, al progrés que significava el comerç, junt a una certa coqueteria que permetés ser vista i reconeguda en la seua forma, amb aquell curt camí jalonat de pilars, era més important que l’orientació estricta de la casa cap al migdia. Lorientació atàvica que obri les nostres cases primigènies cap al sol, cap a la llum, i en aquest cas cap a les orientacions que permetran la màxima rendibilitat del riurau com assecador, coincident amb un bon sequer. En aquest cas no és així, la vanaglòria de la forma domina sobre altres qüestions agràries. Casa i riurau, ja que en aquest cas són un, presentaven la seua graciosa figura cap al camí, una mica elevada de la cota de la carretera, com recomanen els tractadistes clàssics, esperant rebre les vistes dels viatgers o les visites dels comerciants, acollint mirades i visites sota les ombres profundes de les seues arcades.